El problema va començar amb un accident nuclear, l’any 2011 en 11 de març al costat est del Japó va passar un terratrèmol d’un nivell 9.0, i va provocar un tsunami de 40.1 m. Aquest tsunami gegant va trencar el sistema de refrigeració de les centrals nuclears de la ciutat Fukushima, això va fer que l’aigua de refrigeració no pogués arribar al voltant del nucli. Tot i que les autoritats van recuperar l’electricitat ràpidament, els combustibles encara eren massa calents. De cap manera van afegir aigua del mar allà, i més les pluges que queien, per tant es va produir una gran quantitat d’aigües residuals nuclears.
Fins a l’any 2022, ja es van guardar més d’1.4 milions de tones, suficient per omplir 500 piscines de la mida olímpica. L’any 2023, el Japó va decidir el pla d’abocament d’aigües residuals nuclears al mar. Aquest pla és diluir-les i després abocar-les al mar. Poc després, al dia 24 d’agost del mateix any, va començar la primera ronda.
L’any de 2024 (l’abril de 2024 fins al març de 2025) s’abocarà aproximadament 5.46 milions de tones, amb set rondes. I continuant així durant almenys 30 anys, és un número molt increïble