En la matèria de llatí hem reflexionat sobre la figura de Lucrècia, una patrícia romana que va ser víctima d’una violació perpetrada per Sext Tarquini, fill del rei Tarquini el Superb. L’alumnat ha escrit unes cartes adreçades a Lucrècia que podem llegir a continuació.
Benvolguda Lucrècia,
M’he assabentat de la teva tragèdia, és una ofensa social, moral i política, una falta de respecte cap a totes les dones. Vull dirigir-me a tu amb tota la pena i indignació profunda del que has sofrit. No trobo paraules que puguin expressar el dolor i humiliació que t’han sigut infligits, però vull que sàpigues que totes les dones t’acompanyem en el teu dolor. I més indignant és que t’hagin utilitzat com a excusa, com a objecte, per a acabar amb un poder tan fort com el de la monarquia, i posant-te a tu com a la seva causa, quan realment la causa va ser la mala política dels Tarquinis. És una ofensa per a totes les dones.
Amb tota la tristesa i empatia,
Malake Idrissi (4t D)
Benvolguda Lucrècia,
Penso molt en tot el que vas viure. Em fa pena que hagis hagut de patir tant. Després de la teva mort moltes persones van alçar la veu per defensar la dignitat de les dones. La teva història va fer que el món comencés a canviar.
M’agradaria que haguessis pogut veure-ho, encara avui moltes persones et recorden i lluiten perquè ningú més hagi de passar pel que tu vas passar. És injust que el teu dolor hagi estat el que va fer reaccionar el món, però gràcies a tu moltes coses han millorat.
Ets un exemple de força, i, encara que vas marxar massa aviat, el teu nom mai s’oblidarà,
Eimy Hernández (4t B)
Benvolguda Lucrècia,
M’he assabentat de l’acte tan dolent que has sofert i ho sento molt. Aquesta carta te l’envio des d’un temps on les dones ja són respectades i tenen els mateixos drets que els homes, però malauradament les dones no són tractades així en tot el món. Actualment l’acció tan inimaginable que has sofert es castiga de manera molt severa, fins i tot amb la pèrdua de llibertat o vida de l’acusat, moltes dones com tu han obtingut justícia en sofrir aquest acte. També està havent-hi actualment moltes baralles pels drets de les dones i espero que molta més gent pugui conèixer el que t’ha fet aquest príncep tan cruel. Les dones encara no perden l’esperança de poder tenir un món igualitari. Això és tot el que et puc dir amb aquesta carta des d’Hispània.
Amb respecte,
Juan Pablo Cardoso (4t C)
Benvolguda Lucrècia,
Ho sento molt per la tragèdia que vas viure i fins i tot entenc que aquest succés t’hagi portat al suïcidi. Però deixa’m dir-te que actualment la violació és un delicte greu, pel qual el teu agressor hauria patit fortes conseqüències legals i tu hauries rebut el suport psicològic que necessitaves.
Encara que actualment existeixen casos de violacions com el teu, molt difícilment farien caure tot un règim monàrquic o polític.
I, de fet, la teva tragèdia va fer un gran impacte en el moviment social per a la defensa de les dones, dels drets humans i de la justícia en contra de l’abús de poder d’un superior.
Ben cordialment,
Paula Moncada (1r Batx A)
Estimada Lucrècia,
Des d’un temps llunyà al teu t’escric aquesta carta sentint la mateixa tristesa i indignació que algun dia vas patir, i sobretot en busca de justícia per a totes les que van patir situacions on se’ls va arrabassar la possibilitat de triar el que volien o no.
Encara que ja hagin passat segles des de la nit que va marcar-te fins els teus últims dies i va sacsejar Roma, la teva història continua ressonant, ets símbol de la fortalesa, d’una dignitat arrabassada de la forma més catastròfica.
Et parlo des d’una època en què, encara que moltes coses han evolucionat i canviat, a altres no hi ha molt avenç. Les veus de persones que han patit allò que tu vas patir s’alcen més fort i són més escoltades que mai, exigint un món on la violència contra les dones deixi de ser corrent i normalitzada.
Es lluita amb paraules, manifestacions i lleis, però, encara que lluitem, les cicatrius d’aquells actes persisteixen, i moltes persones segueixen enfrontant això, atrapades en un cicle que no s’hauria de repetir.
La teva decisió de fer pública la teva tragèdia, un acte de valentia més enllà de l’imaginable a la teva època, va inspirar canvis fonamentals.
El teu patiment no va ser en va, segueix sent una guia per al nostre camí cap a la justícia i la igualtat. T’assegurem no descansar fins que cada Lucrècia d’aquest món pugui viure lliure, sense por i propietària de les seves eleccions de vida.
Amb profunda admiració i respecte,
Naomi Remáldez (1r Batx A)
