Nota docent: Aquest text relata el transcurs d’un debat on l’alumnat asumeix rols per posicionar-se sobre una qüestió, prepara el seu argumentari basat en fonts fiables i té la tasca de defensar la seva postura però també d’arribar a una resposta consensuada a la pregunta plantejada.
El debat comença amb la pregunta: Hem de permetre l’ús de la intel·ligència artificial per modificar els genomes dels éssers vius, concretament els embrions humans, per tal de prevenir malalties, millorar les característiques o accelerar l’evolució?
El debat obre amb la intervenció d’una especialitat en genètica donant la seva opinió sobre tema, parlant sobre el gran avenç en la ciència que podria aportar la intel·ligència artificial, l’edició humana amb intel·ligència artificial podria eliminar les malalties genètiques des de l’arrel. Seguit d’això, una oncòloga especialitzada en teràpies genètiques, es mostra a favor de l’ús de la IA, perquè ella té com a tasca millorar els tractaments de càncer i la IA pot fer reduir els casos de càncer.
Com no tothom està a favor de la IA, una experta en ètica de conflictes d’interessos pensa que seria molt necessària la regulació sobre l’ús de la intel·ligència artificial en embrions humans, un ciutadà preocupat pensa que no s’hauria de canviar els gens sense cap raó en especial, i una investigadora en evolució pensa que no és una cosa del tot malament.
L’activista de biodiversitat defensa que portar a terme les modificacions genètiques portaria a desequilibri social cap a les persones que no es poden permetre això. En diferència de l’activista, la representant d’una empresa de biotecnologia especialitzada en modificació genètica, en aquest cas, està a favor de la IA perquè ha permès desenvolupar tècniques d’edició genètica com el CRISPR. Respecte al CRISPR, l’oncòloga pensa que seria de molt ús per poder eliminar gens malignes i això ajuda molt a prevenir un desenvolupant de càncer en el futur.
Però, una bioeticista avisa que com la IA encara està en desenvolupament, podria generar errors permanents i afectar a les futures generacions. Ara, l’especialista en genètica presenta una IA, la GNS, que divideix ràpidament i amb alta precisió les seqüències d’ADN, això es va utilitzar des del 2011 fins a l’actualitat i va mostrar un gràfic que es pot observar la detecció de moltes malalties gràcies a la GNS. A més, l’oncòloga va portar unes imatges d’unes intel·ligències artificials que són IDH1 i et poden donar les diferents anàlisis del càncer amb alta precisió, també va mostrar un gràfic d’un estudi que ensenya l’avaluació del càncer de manera tradicional i després de manera amb IA, i s’ha pogut demostrar un creixement de millora del càncer amb IA.
L’activista defensa la importància de la biodiversitat genètica és una necessitat per la supervivència humana, la genetista està d’acord, però sempre que no requereixi el sofriment d’una altra persona. L’eticista qüestiona sobre la idea de “treure el patiment a algú” amb modificacions genètiques, perquè pot aprofundir conflictes socials per no poder permetre modificacions, a més ja hi ha molta discriminació cap a les persones amb discapacitat. Per l’altra banda, l’oncòloga opina que la decisió de modificar els gens depèn de la persona si vol realitzar-se el tractament o no, també s’hauria de fer una investigació de la IA per poder-ho implantar com a teràpia mèdica i ajudar a més persones, també crear un marc legal perquè avaluï fins que punt es pot fer modificacions genètiques.
L’activista exposa un altre risc: la manca de garanties absolutes sobre el bon funcionament de la IA i les conseqüències imprevistes a llarg termini. A més, alerta que experimentar amb animals per desenvolupar aquestes tecnologies seria poc ètic i potencialment perillós per a ells.
L’oncòloga comenta que ara s’està fent uns estudis perquè encara queda moltes coses per investigar de la IA, com les conseqüències a llarg termini. Però si es podria utilitzar per a diagnosticar malalties i no com a tractaments. L’activista assenyala que si s’accepta la modificació genètica, les grans empreses poden decidir d’alguna manera o altra la decisió de qui pot tindre fills sans o no. Finalment, la genetista conclou que bàsicament, els tractaments amb la IA requereix una supervisió transparent amb bases de dades públiques i una participació de la societat.
El debat es tanca contestant la pregunta de l’inici: la modificació genètica amb IA podria ser permesa sempre que es realitzin les investigacions necessàries, es garanteixi que la població estigui informada dels riscos i s’estableixi una regulació internacional que controli l’acció de les empreses biotecnològiques.