És obvi que no sempre cal dur a terme la pena de mort, ja que és una acció irreversible que no tothom mereix. Tot i això, s’han vist diversos casos (com per exemple, els que informa la cadena Ser al 2017: Cuatro violadores excarcelados por el fin de la doctrina Parot han sido detenidos por reincidir) on la sentència de presó no s’ajusta en absolut als danys ocasionats a les víctimes, fent que la família d’aquests morts visqui el seu dia a dia amb el turment que l’assassí del seu fill/a segueix vivint la seva vida amb total normalitat després de 5 anys de presó.
En cas de tenir una sentència d’anys de mort que s’ajusti als seus crims, també es pot argumentar que una bona part dels delinqüents preferirien morir abans que passar una gran part de la seva vida tancats en un lloc ple de delinqüents brutalment perillosos. És per això que hi ha persones que se suïciden entre reixes, com el cas de Rosario Porto: Rosario Porto se ahorca en la cárcel de Brieva a los dos meses de que le denegaran un permiso (El Faro de Vigo).
També hi ha persones la salut mental de les quals està tan arruïnada i pertorbada que directament no hi ha res a fer amb ells perquè deixin de delinquir, un cop acabada la seva condemna prossegueixen violant les lleis. Finalment, un bon punt a recalcar és que inclou la idea de dissuasió, és a dir, la possibilitat que l’ús de la pena de mort pugui evitar potencials criminals de cometre delictes significatius.
Com a conclusió, la pena de mort pot ser força útil sempre que estigui en mans de bons professionals amb un alt sentit de la justícia i la moral, exercint aquesta acció únicament quan hi hagi evidències que confirmin un crim atroç com per exemple un assassinat la violació.